Tombem la LOMCE! La joventut no pagarem el seu deute!


Deprecated: Non-static method GP_Locales::by_field() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/modules/sharedaddy/sharing-sources.php on line 694

Deprecated: Non-static method GP_Locales::instance() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/locales.php on line 1798

Estret del Butlletí d’Estudiants En lluita n.9 En aquests temps de crisi les lluites pugen i baixen, poden portar a victòries o estancar-se, però en canvi l’agenda neoliberal sembla que no s’atura, mes rere mes, any rere any, imposant noves politiques neoliberals i d’austeritat.

L’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2012 van suposar unes retallades de 322 milions d’euros en ajuts a la vivenda, 7.000 milions en la sanitat pública i 3.000 milions en el sector educatiu. Els pressupostos del PP per a aquest any 2013 contemplen noves retallades per valor de 13.000 milions d’euros. A Catalunya, el govern de CiU ha anunciat que aquest any les retallades equivaldran a la mateixa quantitat que es va retallar el 2011 i 2012 junts, és a dir, 4.000 milions d’euros. Si les retallades anteriors ja van suposar l’acomiadament de milers de docents i l’augment de fins el 66% de les taxes universitàries, quina barbaritat ens espera a l’educació pública aquest any 2013?

A tot això s’ha de sumar el procés de privatització i mercantilització de la universitat, encarnat amb el pla Bolonya i l’Estratègia 2015, i de tot el sistema educatiu amb la darrera llei estatal, la LOMQE (veure anàlisi a l’interior).

En front aquest panorama, la única forma de plantar cara i aturar tots els atacs contra l’educació pública és reprendre la lluita i mobilitzar-nos activament. Al llarg dels últims anys les mobilitzacions en defensa de l’educació pública i contra les retallades i els acomiadaments han augmentat en número i força. El curs passat vàrem veure mobilitzacions massives per tot l’Estat espanyol, i el present va començar amb manifestacions i vagues de secundària a nivell estatal. El fet que aquests moviments no hagin sigut capaços d’aconseguir grans victòries (tot i que sí a nivell local) pot fer creure que tot tipus de resistència és en va. No obstant, nombrosos exemples ens mostren que es pot lluitar i que es pot guanyar.

L’organització de les treballadores de sanitat, les seves experiències d’ocupació i lluita són un referent per als i les estudiants, sobretot perquè la sanitat, com l’educació, s’enfronta al mateix atac de privatització. La potència de la lluita d’usuàries i treballadores sanitàries a Madrid, la marea blanca, aconseguint la primera vaga general del sector que a més va durar tres setmanes amb un seguiment massiu, és una experiència molt positiva d’autoorganització; així com l’expansió de les tancades als hospitals catalans per part dels i les treballadores durant el desembre passat i la formació de la “Coordinadora laboral de centres sanitaris de Catalunya”. També hem d’aprendre de la constància i la pressió continua de les PAH per a aconseguir la dació en pagament, una bona mostra de com la lluita des de baix, des dels barris, i mitjançant l’acció directa i la desobediència, no només pot combatre les polítiques neoliberals sinó que és capaç de guanyar el discurs social i deixar sense arguments a la mateixa classe dirigent.

Finalment, un exemple més llunyà però no menys útil és el de la lluita estudiantil del Québec. Aquesta ens mostra com amb un moviment massiu i radical, des de la base, amb una vaga continuada que va paralitzar durant sis mesos les universitats, i amb una unitat amb la resta de lluites de la classe treballadora, és possible no només de derrotar l’austeritat, sinó fer caure un govern i anul·lar una pujada de taxes universitàries.

Aquests són els exemples que hem de tenir presents de cara a organitzar la propera vaga d’estudiants de secundària i universitat del 28 de febrer, convocada per la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública), i a la qual s’ha sumat el professorat de les universitats. I els hem de tenir sobre tot presents per donar continuïtat a aquesta jornada de vaga i lluita. Només amb una lluita continuada, massiva, radical, coordinada, i en confluència amb la resta de lluites del sector públic i de la classe treballadora en general, podrem construir un moviment estudiantil i de la comunitat educativa que sigui capaç no només d’aturar els atacs neoliberals i de derrocar els governs retalladors, sinó també de replantejar quin sistema educatiu volem.

Estudiants En lluita

Deixa un comentari