Sobre la jornada del 28F i més enllà


Deprecated: Non-static method GP_Locales::by_field() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/modules/sharedaddy/sharing-sources.php on line 694

Deprecated: Non-static method GP_Locales::instance() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/locales.php on line 1798

Manifestació del 28 de febrer a Barcelona. GIANLUCA BATTISTA

La jornada de vaga del 28 de febrer va ser la culminació d’una setmana de lluita convocada a les universitats i instituts dels Països Catalans en contra de les retallades i les polítiques neoliberals i de privatització de l’educació que, en els darrers mesos, s’han materialitzat clarament en l’augment del 67% de les taxes de les matrícules universitàries, la llei LOMCE (Ley Orgànica para la Mejora de la Calidad Educativa) i l’acomiadament de més de 1000 professors/es a les universitats catalanes.

La jornada de vaga va ser tot un èxit a la majoria de facultats, i la manifestació de Barcelona va aplegar gairebé 20.000 persones, sobretot estudiants, però també de molts membres de PDI que es van sumar a la mobilització organitzant un bloc de treballadors i treballadores de la universitat. Així mateix, la manifestació també va presentar un to de solidaritat respecte a la resta de lluites, amb el suport cap els i les treballadores de Telefònica en lluita per la readmissió del company Marcos; o amb la marxa d’aturats que el mateix dia recorria la ciutat en direcció al Parlament. I és que una idea cada vegada més estesa és que la unitat de les lluites és fonamental per aconseguir esclafar l’austeritat. Colpegem juntes!

D’altra banda, com acostuma a ser habitual després de les vagues generals o de les manifestacions estudiantils, el focus mediàtic s’ha centrat en els anomenats “incidents violents” produïts durant la jornada de mobilització. Davant aquests fets, des d’Estudiants En lluita senzillament volem preguntar-nos què és violència. Violència és llençar pintura i trencar els cristalls de les oficines bancàries, a les portes de les quals cada vegada més persones se suïciden asfixiades per la teranyina de l’atur i la precarietat? Violència és que en un Estat amb més del 55% d’atur juvenil, on cada dia se’ns tanquen més i més portes, els i les joves vulguem trencar com sigui el silenci que envolta el nostre present i condemna el nostre futur? Si tot això és violència, llavors sí, que s’adonin que totes i tots som violents i estem disposats a presentar resistència amb totes les nostres forces contra un sistema on els interessos d’una minoria s’imposen sobre les necessitats de la majoria de la societat.

Finalment, una vegada finalitzada la jornada del 28F, quin és el següent pas? Moltes de les persones que avui han sortit al carrer, i moltes de les que no ho han fet, potser es diuen: i ara què? És fàcil pensar que un dia de vaga no serveix de res, que res ha canviat. Efectivament, al Quebec l’anul•lació de l’augment de taxes no es va aconseguir fins desprès de sis mesos de vaga i lluita continuada als campus i als carrers. No obstant, és important assenyalar que les lluites no són només dates, són sobretot un procés. La vaga estudiantil al Quebec no va sorgir del no res; al contrari, segurament no se n’hauria produït sense la vaga estudiantil de masses del 2005, que va formar una generació d’activistes estudiantils i va aturar una onada de retallades en educació, i el moviment Occupy al 2011.

En aquest sentit, hem de fer que cada vaga, cada lluita, serveixi per construir una propera mobilització encara més gran. Però, sobre tot, que serveixin per impulsar i augmentar les assemblees de facultat, és a dir, els espais de base que són el cor del moviment estudiantil. Només amb un moviment ampli, arrelat a cada facultat i institut, podrem construir un calendari de mobilització continuat i radical que sigui capaç de ficar contra les cordes els equips rectorals i els governs retalladors, i d’esclafar l’austeritat i la privatització de l’educació i de tots els drets socials.

Llibertat sense càrrecs pels i les vaguistes detingudes! Prou repressió contra les lluites socials!

Tombem la LOMCE! No a l’augment de taxes! Ni un acomiadament més!

El jovent no pagarem el seu deute!

Estudiants En lluita

Barcelona, 29 de febrer del 2013

Deixa un comentari