Què NO fer: valoració del curs 2013-2014 a la UAB


Deprecated: Non-static method GP_Locales::by_field() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/modules/sharedaddy/sharing-sources.php on line 694

Deprecated: Non-static method GP_Locales::instance() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/locales.php on line 1798

Podríem definir aquest últim curs polític del moviment estudiantil a la UAB amb les següents 3 paraules: “aïllament”, “desunió” i “desmobilització”. Això no deixa de ser paradoxal, si observem el clima d’agitació social i lluita que hi ha hagut als carrers: la vaga indefinida de docents de Balears, els triomfs de la Marea Blanca a Madrid, la vaga de Panrico, les Marxes per la Dignitat, Gamonal, Can Vies…

Lluny de traslladar al campus aquest clima d’agitació, ens hem concentrat en lluites locals amb desastrosos resultats i en debats intestins, absurds i interminables, que han acabat desgastant el moviment fins a gairebé la seva completa extinció. Per Albert Sabadell.

A continuació presentem un petit sumari de l’activitat política del moviment per ordre cronològic:

Setembre/Octubre/Novembre

El curs pintava bé. Les assemblees estaven plenes de militants nous amb molta il·lusió i ganes de fer coses, totalment aliens a les picabaralles de l’any anterior, i érem conscients del clima que descrivíem en el primer paràgraf. Ciències rondava les 40-50 assistents setmanals, com a Polítiques i Lletres. No obstant això, no vam poder generar cap mobilització més enllà d’una cafeta solidària amb els professors de balears, així que aquesta manca la suplim amb lluites locals: la franja horària a Lletres, l’acomiadament il·legal de 4 companyes de SERHS (empresa concessionària d’alguns bars de la UAB) i els locals d’estudiants.

Respecte a aquest últim punt, seguint la dinàmica de l’any anterior, l’equip de govern de la UAB “va renovar” les seves instal·lacions per a col·lectius (l’edifici de participació), expulsant d’allí als col·lectius que tenien despatxos, i habilitant unes quantes taquilles per a què amunteguessin les seves andròmines, mentre que l’espai reservat per a les reunions passava a les mans del Consell d’Estudiants de la UAB (CEUAB).

La resposta de CAF va ser immediata: es faria un “cercavila” que acabaria amb l’ocupació d’un espai per a extorsionar l’equip de govern pel simple fet d’estar aquí… No cal pensar massa per relacionar aquesta campanya i l’ocupació del rectorat de l’any anterior.

I així va sorgir el Cafal, un espai en el qual es vetava sistemàticament tot intent de dotar el mateix d’algun significat polític, on els militants vegetaven entre cerveses, cafès, debats teòrics estèrils i espontanis en l’exterior, vídeos de disturbis o “pajilleros” i l’activitat dels quals més destacable va ser organitzar un torneig de bàsquet

.Com era d’esperar, allò va acabar abandonant-se per a la Festa Major de la UAB, amb l’únic resultat d’haver cremat a una part de la massa militant del moviment.
Quant a SERHS, després que l’empresa hagués acomiadat a tres companyes l’any anterior davant la impassibilitat del comitè d’empresa, una altra es veia en la mateixa situació per negar-se a signar un contracte draconià.

Vam voler substituir al comitè bloquejant bars, cosa que va acabar amb els propis treballadors demanant-nos que paréssim i amb la finalitat de la campanya amb el resultat d’una companya acomiadada més.

A més, el 24 d’Octubre es va declarar la primera vaga general d’educació de l’any. Una vegada més, a causa del sectarisme d’alguns sectors del moviment, solament va haver-hi una facultat a la UAB que la secundés (Ciències), que va portar entre 50 i 60 persones al bloc de PUDUP, que va acabar insultant a la gent de CC.OO i UGT que estava en el mateix bloc a causa de no entendre bé el significat d’una pancarta despenjada durant el transcurs de la manifestació.

Desembre/Gener/Febrer

Davant del fet que no teníem una proposta estratègica clara, es va intentar que aquesta sorgís del moviment en una trobada denominada “Trobada Catalana d’Estudiants” (TCE), a proposta de l’AEP. Això va ser vist amb molt bons ulls per la majoria de les organitzacions del moviment i per assemblees com a Ciències de la UAB o UB-Raval, que es van bolcar en la preparació de l’assemblea.

Es va acordar que es tenia un cert temps per presentar propostes abans de la TCE en si, i en van sorgir 2; una d’UB-Diagonal, que es basava en un pla de mobilitzacions amb un increscendo de radicalitat i una altra d’UB-Raval en la qual es plantejava un procés a tancar en la TCE que ens portés a la vaga indefinida al febrer de 2015, fent-la pública amb temps. Aquestes dues propostes eren totalment compatibles.

Teníem una aparença d’unitat sense precedents, però en realitat els canals de comunicació entre organitzacions van ser dolents, o fins i tot inexistents en alguns casos, de manera que abans de l’assemblea en la qual havíem de debatre el pla estratègic del curs ja s’havien format dues faccions.

Durant la mateixa TCE es van presentar dues propostes estratègiques exprés per part de dues organitzacions basades en la negació de la proposta d’UB-Raval. Es dóna un enroc de posicions, també recolzat pel boicot reiterat de la taula al debat, que desemboca en un bloqueig constant al consens.

El resultat final va ser un calendari de mobilitzacions que no es va creure ningú i dos blocs que van tractar d’imposar la seva política en el que quedava de curs, amb nul èxit.
La catàstrofe va culminar en la vaga del 27 de Febrer, en la qual els Mossos van encapsular a un centenar de persones quan es disposaven a tallar l’AP-7 a la UAB.

BheFRGYIUAA_cMk

Hi hagué 2 detingudes almenys i 120 identificacions.

Post TCE i final de curs

El moviment, desfet i derrotat, es va enfangar en dos mesos de debats estèrils sobre l’expulsió dels espais de coordinació de gent, amb el resultat de buidar del tot les assemblees, i destruir la PUDUP, el fins llavors òrgan de coordinació a nivell de Barcelona.

Cap dels dos blocs aconsegueix revertir la situació i aplicar la seva línia, i tot intent és inútil. El moviment es precipita en una espiral d’onanisme i autodestrucció.

El que queda de gent organitzada es bolca en les Marxes per la Dignitat del 22-M, i més endavant en Can Vies, amb poca o nul·la repercussió en les assemblees, que acaben el curs amb prou feines uns 15 integrants setmanals en el cas de Ciències, i fins i tot menys en molts altres casos.

Aquest any ha de servir-nos per reflexionar en com no es fan les coses, en com entossudir-se en dinàmiques que mai ens han portat a res pot acabar destruint-nos. No obstant això, aquest curs que ve tenim l’oportunitat de corregir tots aquests errors. Per descomptat, el panorama per fer-ho és immillorable.

Albert Sabadell és membre d’Estudiants En Lluita.

Deixa un comentari