Perspectives des de baix d’un curs de lluita a la Pompeu

Per Albert Portillo. Aquest any el moviment estudiantil a la Universitat Pompeu Fabra s’ha caracteritzat per una banda pel baix nivell de lluites durant la major part del curs i per l’altra per la reactivació del moviment estudiantil entre el segon i el tercer trimestre.

El baix nivell de lluites s’ha degut a una situació general a tot el moviment estudiantil. Tot i tenir un inici de curs marcat per l’exemple de la Vaga Indefinida del professorat de les Illes balears, i la Vaga Indefinida de Panrico més tard, hem repetit mecànicament el mateix mode de lluita que en el curs 2012-2013 però sense l’enorme empenta i ràbia de llavors (originada pel sobtat augment del 66% de les taxes).

El 24 octubre els grans sindicats del sector educatiu van convocar una vaga general en contra de la recent aprovada LOMCE. Desgraciadament a la Pompeu no vam aprofitar aquella oportunitat per a fer agitació, per en definitiva connectar amb la gent de la facultat.

Els moviments no són de la gent que els convoca, si no d’aquells que els duen a la pràctica en el seu lloc de feina o facultat. Donat el clima d’agitació social de llavors, hauríem d’haver aprofitat la mobilització per donar el primer pas cap a una resposta contundent i unitària amb secundària contra els atacs rebuts.

En el segon trimestre la lluita va prendre un caràcter exclusivament local en base a un sèrie de demandes concretes al rectorat de la UPF.

  • Fraccionament en quatre terminis del pagament de la matrícula a partir del curs 2015-16
  • Flexibilitat en els terminis per a qui ho demanin individualment el curs vinent
  • Ampliació del Fons de Beques
  • Augmentar els cànons al centres adscrits a la UPF
  • Gratuïtat de les pràctiques i remuneració

Mitjançant la creació d’un Comitè de Vaga que comptava amb la participació d’assemblees de facultat i sindicats es buscava aconseguir reformes locals concretes per a millorar la situació de l’estudiantat. Si d’una banda el plantejament de demandes locals era correcte per a obtenir quelcom d’altra banda va fallar el no utilitzar les demandes per a reactivar la resta d’universitats. Va fallar en no utilitzar les demandes per a ampliar la base social del moviment estudiantil a la UPF i connectar amb la gent, en no aconseguir plantejar la lluita en connexió amb la resta d’universitats i del moviment estudiantil.

D’aquesta manera la direcció de la lluita va restar exclusivament protagonitzada per l’esquerra radical. A més l’excessiu èmfasi en la taula de negociacions amb el rectorat va dur al Comitè de Vaga i a les assemblees a actuar passivament i jugar al joc de l’equip rectoral que cercava desgastar-nos i concedir el mínim possible.

Sense haver-nos preocupat suficientment d’apropar-nos a la gent corrent i d’afegir-la a la lluita es va produir la capitulació del 29 de maig en desconvocar-se la convocatòria de vaga per esgotament de les activistes i la manca de resposta davant les tretes jugades pel rectorat. Com les trucades a la matinada al portaveu del Comitè de Vaga, les falses concessions o el pacte de retirar els piquets en mig de la vaga a canvi d’una possible oferta.

Al final la única victòria aconseguida ha consistit en el fraccionament en 4 terminis del pagament i un possible augment del fons de beques propi a un màxim de 75.000€ quan des de la Comissió de fons de beques del Comitè de Vaga s’havia proposat un augment similar als 600.000€ de la UB sabent que la UPF destina 4 milions d’euros només a dietes.

Creixement de les assemblees

En un altre aspecte cal celebrar però el creixement de l’Assemblea de Polítiques amb molta gent nova de primer curs i amb ganes de fer de l’assemblea un espai unitari en defensa de la universitat pública. Així com de la fundació a finals de curs de l’Assemblea de Ciències Jurídiques que compta ja amb més d’una dotzena de membres.

Tot el poder a les assemblees!

La dinamica de les lluites analitzada abans mostra que tenim un problema estructural en el moviment estudiantil a la UPF. Cal potenciar les assemblees de facultat per tal de que puguin transformar les lluites a partir de unes dinàmiques que elles siguin capaces de controlar.

Cal fer de les assemblees espais polítics transversals, transparents i oberts a tot l’estudiantat. Que funcionin de forma assembleària i amb uns objectius molt clars com la defensa de la universitat pública i gratuïta. Permeten que tothom hi pugui participar encara que la gent nouvinguda no sigui anticapitalista.

D’aquesta manera podrem fer de les assemblees espais amplis en contacte amb la facultat. Perquè així liderin des de baix i democràticament les lluites.

Solidaritat amb les treballadores

La posada en marxa de la Comissió de Solidaritat Sindical a mitjans de curs per part de diferents estudiants interessades en visibilitzar la lluita de les treballadores de Panrico i altres col·lectius obrers en lluita ha estat una molt bona experiència d’agitació al campus.

Ha permès la unitat en l’acció amb persones provinents de diferents espais i col·lectius polítics així com atreure estudiants no actives en el moviment estudiantil però interessats amb la lluita sindical.

Hem pogut organitzar cafetes, esmorzar i taules agitatives i una exitosa xerrada amb les mateixes treballadores. Per això seria necessària la continuació d’aquest espai , que fa de nexe amb les lluites sindicals amb la universitat, de cara al proper curs.

10298995_10201756598707740_2851733192828793644_n

Una valoració global per al proper curs de lluita

Una reflexió sobre la lluita per les demandes locals per al proper curs seria orientar aquestes per a revifar la coordinació amb d’altres universitats i establir vagues, jornades de lluita i manifestacions unitàries. Amb una visió estratègica per a aprofundir el conflicte, és a dir utilitzar aquestes demandes per atreure l’estudiantat a les assemblees i construir un moviment ampli cap a la indefinida.

Alhora davant del 9N i la Vaga de Totes, junt a la possible aprovació reforma universitària de Wert a inicis del curs, serà necessari que les estudiants revolucionàries duguem aquests conflictes a la universitat. Polititzem la facultat i utilitzem el nostre potencial per a connectar i donar embranzida a totes les lluites!

Només així aconseguirem fer del moviment estudiantil un element revolucionari que cohesioni i animi la resta de lluites.

Per Albert Portillo membre de l’Assemblea de Polítiques de la UPF i d’Estudiants En Lluita

2 thoughts on “Perspectives des de baix d’un curs de lluita a la Pompeu

  1. Cap referència a la tasca de l’assemblea feminista que va desenvolupar unes jornades temàtiques sobre el dret al propi cos amb la comissió d’igualtat de la UPF per l’avortament lliure i gratuit.

    Cap referència a la creació i promoció del Grup de Formació Crítica en Ciència Política que va organitzar unes jornades de presentació que van ser un rotund èxit.

    Cap referència a l’ocupació de Ca l’Aranyó per part de les estudiants del Campus de Poblenou per tal de demanar un espai pel moviment estudiantil i el conjunt dels estudiants.

    Cap referència a la campanya unitària del conjunt del moviment estudiantil prèvia a les mobilitzacions i creació del Comitè de Vaga, que ha sigut desenvolupada a través del Claustre Universitari, la recollida de signatures i les eleccions al Claustre.

    Cap referència a la tasca activa que han desenvolupat les dues assemblees del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans en la mobilització i victòria estudiantil d’aquest curs 2013-2014.

    Cap referència a la campanya duta a terme durant tot el curs per l’Assemblea d’Estudiants del Campus de Poblenou juntament amb el SEPC per uns preus populars al Bar d’aquell Campus.

    Cap referència a la Festa Major de la UPF, que ha sigut organitzada de forma autogestionada per un bon gruix d’estudiants i que ha fomentat la participació política entre els estudiants.

    Aquest article no fa una anàlisi fidedigna sobre el desenvolupament de la lluita estudiantil a la UPF durant el curs 2013-2014 sinó una valoració personal, tendenciosa i enganyosa d’aquesta, així que agrairia la seva retirada o al seva modificació.

    Gràcies per l’atenció.

  2. Em sembla company que no t’has llegit l’article o bé no has entés de que anava. Apart de que la teva ultima demanada, totalment autoritaria està fora de lloc.
    Aquest article no és tampoc un analisi de la vida del SEPC o de la seva tasca, sinó sobre la principal lluita estudiantil que hi ha hagut a la UPF, “la campanya unitària” que dius tu, i en la qual si que ha estat involucrat el SEPC i les assemblees de facultat.
    I el que és evident és que la campanya ha donat uns resultats, que dificilment es poden de catalogar de victoria, la questió és perque?

    I això té a veure amb el paper dirigista d’algunes organitzacions aixi com que no tinguem a la upf un moviment estudiantil ampli obert i democratic que faciliti la participació de gent aliena a l’esqerra radical.

Deixa un comentari