Perquè el 3+2 és un nou pas cap a la privatització?


Deprecated: Non-static method GP_Locales::by_field() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/modules/sharedaddy/sharing-sources.php on line 694

Deprecated: Non-static method GP_Locales::instance() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/locales.php on line 1798

La nova reformulació dels graus i dels màsters universitaris suposarà una nova etapa cap a la privatització total de l’educació superior. Una reforma que farà de la universitat una opció educativa de classe. Adria San Miguel ens explica com s’aplicarà aquesta reforma, quines conseqüències tindrà i perquè necessitem aturar-ho per qualsevol mitjà necessari.

El juny de 1999 els i les ministres d’educació dels diversos estats d’Europa varen signar la Declaració de Bolonya.  Aquell any, el ministre d’educació d’Espanya, aleshores Mariano Rajoy, va signar el començament del camí cap a la privatització de l’educació universitària a l’Estat espanyol.  Sense saber-ho (o potser conscientment) , amb aquella signatura el llavors senyor Ministre i ara President del Govern estava condemnant a milers d’estudiants a “l’ostracisme cultural”, condemnant-los a ser tractats de forma diferent segons el seu “estatus de classe”.

La comunitat educativa ja ha perdut dues batalles des del moment d’aquella signatura: la primera reforma del sistema universitari que comportà el pas al sistema de crèdits i al sistema de graus i la necessitat de fer màster i l’augment de les taxes universitàries. Ara se’ns presenta  una altra oportunitat de canviar el destí que ja ens ve imposat, una nova batalla que haurem de lliurar per tal de no perdre els fruits que les lluites socials del passat van donar.

A Espanya per tal d’adaptar el Pla Bolonya al sistema educatiu estatal, es va dissenyar el Pla Universitats 2015, el qual indicava quins passos donaria el Govern i els tempos amb els que els donaria, per tal de que, al 2015, totes les Universitats del país poguessin emmarcar-se ja dins l’espai educatiu europeu.

El darrer pas que les institucions han de donar és la reducció del grau universitari a tres anys, tot augmentant el màster a dos. Això implica la reducció dels crèdits que es fan al grau de 240 a 180 i la necessitat de compensar aquesta reducció amb la realització, mínim, d’un any més de màster. Tot plegat, tècnicament, es fa per tal de fomentar l’especialització entre les noves estudiants, les quals han d’incorporar-se a un mercat laboral cada cop més “específic i concret”. Amb tot s’ignora aquí el gran motiu de pes: una privatització gairebé total  del nostre sistema d’educació superior. Reduir el grau a tres anys comporta reduir la qualitat d’aquest, així com la seva eficàcia a l’hora de poder trobar feina. Per tant, ara serà gairebé imperatiu que les estudiants facin un màster privat o amb preus parcialment subvencionats, el qual augmentarà el cost de poder estudiar. A més a més, no cal oblidar que generalment als màsters s’ofereixen un nombre molt menor de places i que, conseqüentment, la gran majoria d’estudiants no podran accedir a l’estudi que volen, o ho hauran de fer mitjançant màsters privats.

Així doncs, com a corol·lari, el que trobem bàsicament és una major dependència de les institucions privades, les quals com sempre s’enduran el tros més gran del pastís. Per exemple, qui podrà finançar tots aquells màsters amb matrícules desorbitades? Segurament el nostre amic “el banc”, qui encantat ens farà un contracte de préstec. Un altre exemple, qui podrà oferir més places per als màsters més sol·licitats? Les nostres amigues universitat privades, les quals no tindran problema a l’hora de crear noves línies per a acollir la “nova demanda” creada, gràcies a les subvencions que el nostre amic “el banc” li haurà entregat prèviament.

Què podem fer davant tot plegat? En primer lloc cal dir que ens trobem davant una lluita molt complexa, donat que gairebé tota la Unió Europea funciona amb aquest sistema (3+2). Amb tot, la diferència entre la majoria de països de la Unió Europea i nosaltres, és que els màsters allà són gratuïts. Per tant, hem de lluitar no només contra les institucions espanyoles, sinó també contra les europees. D’entrada la lluita més imminent es fonamenta en impedir que es pugui implementar aquest sistema a Espanya, el qual es vol aplicar a partir del curs 2016/17. Per tant hem d’efectuar una protesta massiva que permeti veure a les institucions catalanes i espanyoles que la societat popular no vol quedar-se sense universitat: jornades de lluita, vagues indefinides, manifestacions, etc. Per poder aconseguir una mobilització massiva cal que fem conèixer a la majoria de la societat les intencions de l’actual govern que, fidel al seu estil “democràtic”, pretén establir el 3+2 sense generar cap tipus de debat públic, de forma secreta i traïdora.

Hem de ser conscients, però, que en provenir de la Unió Europea, aquest pla s’acabarà implantant, així que també hem de tenir una altra reclama: l’establiment de preus públics per als màsters. Cal que tinguem ben clar que aquesta ha de ser la nostra fita, el nostre objectiu final. No podem permetre pagar el preu de matrícula actual, ja que sinó moltes estudiants es quedaran fora de la universitat. Escampem doncs la lluita del 3+2, escampem-la per tal que 3+2 sigui igual a 5, per a que 3+2 no acabi sent igual a 0.

Adria San Miguel és membre d’Estudiants En Lluita UPF

 

Deixa un comentari