Parlem de feminisme avui


Deprecated: Non-static method GP_Locales::by_field() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/modules/sharedaddy/sharing-sources.php on line 694

Deprecated: Non-static method GP_Locales::instance() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/locales.php on line 1798

Des d’Estudiants En Lluita inicïem amb aquest article un debat que ens sembla d’extrema importància per a plantejar i aclarir un debat regnant en l’esquerra i els moviments socials: quina és la teoria i la pràctica més adequada per a l’alliberament de les dones?

Les victòries que el moviment feminista ha acumulat al llarg de la història, han millorat substancialment la vida de les dones, però han donat arguments al fals miratge de la igualtat. Lia Parada deconstrueix aquest miratge i defensa les idees marxistes per a una praxis revolucionària en l’emancipació de gènere.

Avui dia nosaltres seguim tenint els treballs més precaris, seguim sent les encarregades del món domèstic, seguim havent d’adaptar-nos a un patró inassolible i sent sotmeses a la mercantilització del nostre cos. Després de netejar els lavabos, fer la compra, anar al gimnàs i la perruqueria hem d’anar, també, cada matí al nostre lloc de feina. Esclaves de la llar i treballadores assalariades, sofrim la doble i la triple jornada. La desigualtat davant la llei, davant el “jefe” i davant la societat al complet, en la boca de tots, constantment en el punt de mira, constantment jutjades. Avui, parlem nosaltres.

Com, quan i perquè organitzar-nos?

Des dels 70 han estat molts i moltes els que han teoritzat i reformulat teories i anàlisis.
En aquest aldarull d’opinions i postures pretenem en aquest article rescatar breument les dues teories que regnen dins de l’esquerra anticapitalista.

El Patriarcat versus el Marxisme i les teories a mig camí: encara que ambdues busquin l’alliberament de les dones, les seves anàlisis i estratègies difereixen.

En general les defensores del patriarcat usen aquest terme per a explicar que aquest és un mode de producció paral·lel al capitalisme que manté a les dones en discriminació respecte als homes, culpables i beneficiaris d’aquesta opressió, des de l’inici de la societat. Això provoca no solament que es vegin incapaces a l’hora de donar una explicació per a l’origen de l’opressió, fora de la “veritats biològiques” i la subjectivitat més absoluta, sinó que permet que tendències reformistes i separatistes [1] es nodreixin d’això. Les separatistes analitzen la història com una lluita entre sexes i no entre classes mentre que les reformistes eludeixen la lluita contra el seu sistema “reformable” col·locant com a el seu enemic a l’home, evitant-li això contradiccions polítiques.

Aquesta teoria comporta a la divisió de la classe treballadora, l’organització de les dones amb la seva lluita, separada de la lluita contra el capitalisme, generant sectarismes, que afebleixen la lluita dels i les oprimides, retardant el seu alliberament i ajudant al sistema a perpetuar-se.

Nosaltres, les marxistes revolucionàries, creiem que l’alliberament de les dones no és possible sense la destrucció del sistema capitalista i la superació de la societat de classes, ja que culpem a aquesta de l’origen de la nostra opressió.

La societat de classes té els seus fonaments materials en el pas de les comunitats recol·lectores i caçadores a les primeres comunitats agrícoles i ramaderes, aquest nou avenç de les forces de producció porta amb si a la producció de l’excedent, que va donar a la divisió del treball una nova connotació, ja que ara, el treball realitzat per homes, que era el que generava aquest excedent, els donava una posició privilegiada respecte a les dones.

Aquestes noves relacions de producció van conduir, en la seva expressió ideològica, al que avui denominem masclisme. I això s’estén al llarg de la història, variant en la mesura en què varien les forces i relacions de producció.

Quan es fa el pas del sistema feudal al sistema capitalista, es creen noves jerarquies en oposició a les velles i el nou sistema transforma completament els vells prejudicis per a usar-los en el seu interès per acumular. Això passa també pel paper de la dona dins del sistema. Així el masclisme contribueix no solament a la divisió de la classe treballadora (afeblint-la i per tant dificultant el seu paper d’agent revolucionari) sinó també beneficiant a l’acumulació del capital, mentre que són les dones les encarregades de mantenir i renovar la mà d’obra, d’alimentar als treballadors, i de renovar-los a cada generació, és a dir de realitzar un treball reproductiu.

Per això creiem que sí, que l’home està privilegiat en la societat actual, però no és el veritable beneficiari, ja que és el sistema el que s’estalvia els menjadors en les empreses i als barris, la cura de la llar, les bugaderies i guarderies… Gran inversió que hauria de fer per mantenir a la classe si això no ho fessin les dones, i sí, les dones de classe treballadora, perquè com bé sabem, no totes sofrim la mateixa opressió, les dones burgeses disposen, en la seva majoria, d’assistentes i mainaderes alliberant-les de l’esclavitud domèstica i es lucren juntament amb els seus marits de la divisió de la classe que manté el status quo.

En l’actualitat, gràcies a la crisi la situació de les dones és molt més precària, les retallades en salut i educació, la reforma laboral, la nova llei de l’avortament…etc. Són pesos que recauen molt més en les nostres esquenes, sumat això al fet que som les que presenten un major nivell de desocupació i uns sous inferiors, a més de la violència de gènere i la hipersexualització.. Augmentant això la desigualtat entre homes i dones.

Per això veiem necessari participar en els espais feministes on fomentar la unitat entre homes i dones, connectar la lluita del gènere amb la resta de les lluites, coordinar els espais i debatre, no solament per poder fer realitzables els nostres objectius sinó també perquè els nostres companys entenguin la importància de la lluita contra el masclisme renunciant a la seva condició privilegiada i entenent que l’alliberament de la dona treballadora és també l’alliberament de la classe i viceversa.

Així defensem que vagues generals, manifestacions, la lluita per salaris dignes, la lluita sindical, la lluita per uns serveis socials gratuïts i de qualitat és també la lluita pel nostre alliberament.

Com assenyalava ja Chris Harman:

“No hi ha dues lluites, una contra la societat de classes i una altra contra el patriarcat, hi ha una única lluita contra la causa de totes les formes d’explotació i opressió”

Notes
1) Les tendències separatistes són aquelles que veuen com a principal i més important el conflicte entre homes i dones que el de classe.

Lia Parada Iglesias, marxista revolucionària i feminista, és militant de Estudiants En Lluita.

Deixa un comentari