Disputar el carrer: de les Marxes a la Vaga General


Deprecated: Non-static method GP_Locales::by_field() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/modules/sharedaddy/sharing-sources.php on line 694

Deprecated: Non-static method GP_Locales::instance() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/locales.php on line 1798

Una anàlisis fresca i actualitzada del paper del món del treball i del sindicalisme en les lluites d’avui passa per analitzar íntegrament les potencialitats de les lluites laborals. Així com els seus límits fins avui. Solament així podrem extreure les lliçons necessàries per fer de les lluites obreres armes polítiques contra el règim i la casta. Per Albert Portillo.

En primer lloc si alguna cosa es pot aprendre de les grans vagues dels anys 70, i de l’èxit de mobilització del 15M, és que les lluites que guanyen són aquelles que es manifesten a l’espai públic, les que aconsegueixen el suport actiu de la gent. Com ha passat amb la PAH aturant els desnonaments. En aquest cas fa falta aconseguir el suport actiu d’altres plantilles de treballadores i de l’esquerra en general.

Com a revolucionàries hem de polititzar les lluites laborals i això significa fer-les sortir de l’entorn de la fàbrica, per desbordar burocràcies, estendre el conflicte i facilitar el suport i la participació de la resta de la ciutadania a la lluita.

D’alguna manera darrere de cada procés revolucionari o de canvi social hi ha alguna gran fàbrica que simbòlicament aglutina la lluita contra el règim. A Rússia era la Putilov, en l’Egipte d’avui Malhalla, a l’estat espanyol va ser primer la Canadenca als anys 20 i després la Seat durant la Transició. Panrico podria haver estat el que la Seat va ser per als antifranquistes i per al moviment obrer d’aquella època; un símbol de lluita contra el règim.

La seva derrota és un missatge negatiu i desalentador per als curreles precaris. No permetem que succeeixi més amb cap altra lluita obrera!

Prenguem l’exemple d’aquestes 595 treballadores de la neteja en vaga indefinida a Grècia que han servit de cola d’enganxar entre l’esquerra grega i han servit, també, de punta de llança contra el govern conservador.

22M: Miratge d’una Vaga General des de baix i per l’esquerra

Les Marxes de la Dignitat són una plataforma històrica que engloben des de l’esquerra sindical (SAT, IAC i CGT) fins a l’esquerra institucional (IU i ICV a Catalunya) i l’esquerra radical (Podem, En Lluita, Revolta Global…etc.) passant per l’esquerra social que inclou a assemblees d’aturats, de veïns, estudiants i immigrants.

Aquesta unitat concretada en una plataforma per a tombar el Règim és alguna cosa realment històrica que va treure 2 milions de persones al carrer el 22 de Març a Madrid. A la setmana següent hi havia 60 col·lectius representats a la reunió de les Marxes de Catalunya. Regnava l’expectació i la convocatòria d’una Vaga General des de baix semblava real i possible.

Aquest pas de maduració política podria haver desbordat per complet les burocràcies de CCOO i UGT i fer passar els moviments socials a l’ofensiva.

De fet durant el 22M les bases d’aquests sindicats van desobeir i van decidir unir-se a les Marxes. Buscar la unitat és clau. I l’interès d’aquests dos sindicats per unir-se a les Marxes és un prova de l’enorme potencialitat i capacitat de convocatòria de les Marxes. Ara bé unitat i radicalitat. La unitat s’ha de donar respectant els punts programàtics de ruptura (no pagar el deute, deixar l’euro, tombar les reformes laborals…etc.) i treballant immediatament per a la Vaga General.

Ja que del que es tracta és de posar al PP contra les cordes.

En el moment posterior al 22M no va haver-hi l’audàcia necessària i l’Esquerra Sindical i amb això la classe treballadora vam perdre una oportunitat boníssima de liderar un atac frontal al govern dels rics i a les seves polítiques neoliberals.

Aquesta setmana s’ha iniciat una jornada de lluita a tot l’estat espanyol que culminarà en la manifestació d’aquest dissabte 29N. Es preveu massiva.

Siguem conscients de les nostres mancances per evitar que es repeteixin en el futur doncs. Evitem morir d’èxit. Si la manifestació, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, és un èxit caldrà donar passos endavant en un nivell qualitatiu.

En primer lloc; europeïtzar les Marxes, és a dir realitzar una coordinació amb sindicats i moviments socials de Grècia, Portugal, França, Alemanya…etc. Per a poder repetir gestos com la Vaga Europea del 12 de novembre de 2012. Avui mateix té lloc una Vaga General a Grècia. Fora molt positiu fer passos cap a l’establiment de jornades de lluita unitàries (i en solidaritat) a nivell sud europeu i europeu.

En segon lloc, fem del proper 22 de Març de 2015, una eina de pressió. Si les Marxes són capaces aquest 29N de treure milions de persones al carrer això demostrarà que molta gent humil i treballadora no vol esperar a les burocràcies sindicals per a tombar el Règim. Tocarà a les Marxes materialitzar aquesta ràbia i aquestes ganes de lluitar en un puny tancat contra la casta.

Guanyar el carrer és guanyar l’hegemonia política

En última instància, guanyar l’hegemonia social, al carrer, a les aules i als centres de treball, significa guanyar l’hegemonia política. Per això cal treballar per unir totes les lluites i això significa mobilitzar les universitats i el moviment estudiantil per altres lluites que sectorialment no siguin les seves (encara que globalment sí).

Una estratègia política per a una política de ruptura passa per abonar les lluites socials de tots els àmbits. Significa afeblir el Règim, posar cola entre les esquerres i guanyar més activistes i treballadores combatives al nostre projecte de canvi social. Per així el dia de demà poder canviar-ho tot des de baix.

En l’àmbit de la universitat fer agitació per les Marxes és crear xarxes amb el moviment sindical i alhora que estenem les nostres demandes a la resta de la societat. Fem del lema “obrers i estudiants units i endavant” una consigna real i concreta i el 29N llencem-nos al carrer.

Albert Portillo és membre d’Estudiants En Lluita UPF.

S’adjunta aquí sota les convocatòries i el manifest de les Marxes:

Informació de les convocatòries:

26N:Concentració en defensa de les pensions públiques

11:00h. –  I.N.S.S. (c/Sant Antoni Maria Claret 5-11 -Barcelona)

Xerrada sobre el tractat de lliure comerç (TTIP).

19:00h. – Ateneu l’Engranatge (Ateneu Popular la Marina Zona Franca)

Acte informatiu, col·loqui: Salvem la Llei de la Dependència.

19:00h. – Centre Cívic President Macià (Rambla Francesc Maciá, 169 – Terrassa)

27N:Acció sorpresa. Al matí.

Concentració: Passarel·la de Transparència

19:00h. – Plaça Dr. Robert (Terrassa)

29N:MANIFESTACIÓ TOTES LES LLUITES AL CARRER!!

17:30h. – Plaza Universitat (Barcelona)

http://marxadeladignitat.org/

Deixa un comentari