Avançar o morir


Deprecated: Non-static method GP_Locales::by_field() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/modules/sharedaddy/sharing-sources.php on line 694

Deprecated: Non-static method GP_Locales::instance() should not be called statically, assuming $this from incompatible context in /home/enluchao/public_html/estudiants/wp-content/plugins/jetpack/locales.php on line 1798

La Trobada Catalana d’Estudiants (TCE) ha resultat ser un gerro d’aigua freda per aquells sectors del moviment estudiantil que volíem que en sortís un procés de lluites in crescendo cap a la vaga indefinida, que volíem que en sortís una acumulació de forces basada en sumar totes les jornades de lluites possibles. Ha estat un fracàs ja que no n’ha sortit el pla de lluites unitari i des de baix que originalment havia proposat l’assemblea de facultat de la UB Raval i que havien recolzat 6 assemblees més.

Tot el sentit de la trobada, els acords estratègics presos al matí en les diferents comissions (com la demanda d’eliminar consells socials, fer decisoris els claustres i la demanda de la gratuïtat), van perdre el seu sentit en el moment en que la proposta de vaga indefinida era tombada per minses mobilitzacions que repeteixen el model de l’any passat; lluites d’un sol dia aïllades en el temps, fragmentades i disperses.

Estudiants En Lluita apostàvem i apostem per la vaga indefinida com a eina de lluita per a aconseguir victòries. El model de vagues d’un o dos dies sense continuïtat en el temps deixa un regust amarg i de derrota. En el curs 2012-2013 ja vam comprovar que aquest model de vaga no serveix sinó s’enfoca cap a una estratègia a mitjà o llarg termini  cap a la vaga indefinida. Com pot ser una planificació a un o dos anys vista d’una vaga indefinida. És una qüestió subjectiva o ideològica aquesta visió de les vagues?

En absolut ho creiem així, les victòries del 2012-2013 tant en el món del treball com en l’àmbit estudiantil es van donar gràcies a l’empenta de les plantilles de treballadores i assemblees d’estudiants amb el coratge suficient com per a lluitar fins al final en vagues indefinides. Les victòries del Quebec, Xile i Turquia el 2012 contra els augments de taxes tenen el seu reflexe en les victòries d’HP, Capgemini i Alten (en el mateix període) totes elles vagues indefinides en el precari sector informàtic amb poca tradició de lluita i d’organització.

qc-student-protest-populaire

Manifestació estudiantil a Montreal (Quebec) el 2012 sota el lema “La vaga és estudiantil la lluita és popular”. Un clar crit a la socialització i l’extensió de la lluita.

No entenem la por que es va mostrar a la TCE per part d’alguns sectors a  socialitzar els debats estratègics, a construir un veritable procés transformador des de baix que ens porti a aconseguir victòries reals, com en el cas dels exemples del paràgraf anterior.

Creiem que la TCE ha marcat un punt d’inflexió a nivell polític i estratègic. Per a un sector important de les assemblees de facultat el debat entorn de la vaga indefinida i la gratuïtat ha arrelat amb força i aquest entorn serà cada cop més gran. D’aquí la centralitat per moltes assemblees de facultat de la vaga indefinida i la gratuïtat per contrarestar els imminents atacs neoliberals: com la implantació de l’EU 2015.

A més, la Consulta permet que la població estigui molt més receptiva a temes polítics, de manera que el procés per la indefinida podria guanyar una gran embranzida per aquestes dates i per a les posteriors, establint una correlació de forces molt semblant a la viscuda al Quebec.

Però donat el resultat desorganitzador de la TCE i les limitacions de les estructures ja existents per a canalitzar un debat constructiu i mobilitzador envers la Vaga Indefinida veiem necessari construir un espai “d’estudiants per la indefinida”  en el moviment estudiantil. En el que càpiguen tant estudiants revolucionaris com aquells que no ho siguin. Però amb dos objectius clars: impulsar la vaga indefinida arrelada en la demanda de la gratuïtat de la universitat.

Malgrat la desfeta que ha suposat la TCE veiem dos aspectes positius. La confluència del moviment estudiantil amb d’altres moviments socials en sumar-se a les Marxes per la Dignitat i la convocatòria d’una segona TCE per al futur.

Una vegada Joan Fuster va assenyalar que “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.” Si el moviment estudiantil cau en l’inacció i el sopor produïts per les vagues fetes per complir amb el cupó estarà deixant que les classes dirigents hegemòniques duguin a terme la seva recomposició de la universitat a costa de les estudiants de classe treballadora sense gaire entrebancs (tret del dia puntual en que la universitat estigui barrada per les barricades per a estar el dia següent barrada per taxes de 8.000€).

La única manera de respondre a aquest atac en profunditat és amb una resposta d’igual calibre que mobilitzi a una gran porció de l’estudiantat amb objectius pels quals valgui la pena jugar-se-la.

Comunicat d’Estudiants En Lluita

7 thoughts on “Avançar o morir

  1. Extremadament lamentables i sectàris els comentaris anteriors que ni responen a les propostes constructives ni assenyalen en que estan en desacord.

  2. Jo crec que actualment el moviment estudiantil no està prou madur com per a dur una vaga d’estudiants indefinida. És cert que a les facultats de Barcelona i voltants la lluita és molt forta, però als instituts, a les facultats de la resta de Catalunya no hi han nivells de lluita tan alts. Cal una visió no tan ”barcelonacentrica”.
    La realitat és dura i si ara impulsem una vaga indefinda (ojala en tinc moltes ganes) ens enganxarem els dits.

  3. La idea d’una vaga indefinida m’entusiasme i a molts dels meus companys també, però el moviment estudiantil està bastant fluix com pr llençar-se a la piscina amb una proposta tan arriscada. Actualment estem molt allunyats de tots els estudiants, fins i tot dels que estan tenint problemes per pagar. Crec que anunciar una vaga indefinida encara ens allunyaria mes dels estudiants desmobilitzats, que ara per ara ens veuen com els quatre frikis que fan assemblees eternes i pancartes… ens falta més feina del dia a dia on tothom se senti partícep i part del moviment

  4. Sobre la crítica de que una vaga indefinida ens allunya dels estudiants; que no passa el mateix amb les vagues d’un i dos dies? I no deixem de fer-les incansablament, semestre a semestre. La vaga indefinida és una proposta a llarg plaç (1 ANY) que permet engrescar a la gent i sumar forces. Entenc que si això no fos així no es convocaria la vaga.

    Fa falta molta autocrítica de tothom. El conformisme de molta gent amb el model de lluita dut a terme fins ara em fa molta por.

  5. Doncs jo crec que endevant amb la vaga indefinida! Un projecte a llarg termini és el que cal. Estic farta de veure com es munten estratègies pensant en la durada del curs (que ademés s’inicien el segon semestre, perquè durant el primer som incapaços de començar), i quan l’acabem -sense haver aconseguit la major part de les coses- tornem a començar un altre any sense reflexionar sobre el que varem fer el curs passat, tornant a cometre errors no analitzats.
    El capital funciona amb estratègies a molt llarg termini, i així ho demostra la EU2015 i Bolonya, nosaltres hem de contraatacar amb un projecte pensat i repensat i molt treballat. Sense una feina constant no aconseguirem res, i fent vagues bolet només demostrem com en realitat no em sigut capaços d’idear de planificar un bon atac argumentat.
    La gràcia de plantejar una Vaga Indefinida com a projecte llarg és que no comença demà. Hi ha molts mesos encara per consicienciar, per fer veure les maneres assambleàries, per construir petits projectes que es guanyin durant la resta de curs, per a que la gent s’engresqui per lluitar a petita escala i vegi que hi ha victòries a aconseguir i per generar un discurs potent per a poder posar exemples i dades que exemplifiquin el procés de privatització o de mercantilització de la universitat. No farem res gran, fins que no ho intentem. Si som conscients, comencem ja a treballar. Petits salts quantitatius per arribar a un gran salt qualitatiu, si tenim ganes ho podem tot.

Deixa un comentari